CORRANDES D'EXILI (Pere Quart / Lluís Llach)
Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena
Lentament sense dir res...
Si la lluna feia el ple
També el féu la nostra pena
L'estimada m'acompanya
De pell bruna l’aire greu
Com una mare de déu
Que han trobat a la muntanya
Com una mare de déu
L'estimada m'acompanya
Perquè ens perdoni la guerra
Que l'ensagna que l'esguerra
Abans de passar la ratlla
M'ajec i beso la terra
I l'acarono amb l'espatlla
A Catalunya deixí
El dia de ma partida
Mitja vida condormida
L'altra meitat vingué amb mi
Per no deixar-me sens vida
Avui en terres de França
I demà més lluny potser
No em moriré d'enyorança
Ans d'enyorança viuré
I demà més lluny potser
Avui en terres de França
En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra
Quatre pins un bosc espès
Cinc quarteres massa terra
Com el Vallès no hi ha res
Que els pins cenyeixin la cala
L'ermita dalt del pujol
I a la platja un tenderol
Que batega com una ala
Una esperança desfeta
Una recança infinita
I una pàtria tan petita
Que la somio completa